EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ A 3 ANYS

 

L’adaptació a l’escola dels nins i les nines de 3 anys

 

Els primers dies de l’infant a l’escola són bàsics per a la seva posterior adaptació. Per això, tant educadors com famílies hem d’esforçar-nos per facilitar aquestes primeres trobades.

 

L’entrada a l’escola suposa un canvi important per a l’infant perquè implica, per una banda, la separació de la família i d’un entorn conegut que li dóna seguretat i protecció i, per una altra, l’estada en un espai nou, un món més ampli on tindrà contacte amb persones que fins ara no havia conegut i es veurà amb la necessitat de compartir tot això amb altres nens i nenes.

 

Al principi, segur que la separació és dolorosa, però el nin anirà assimilant el canvi. I, gràcies a aquesta separació, augmentarà el grau de socialització i autonomia i, alhora, es consolidaran els hàbits i l’estructura de la seva personalitat. A més, serà un primer pas per entendre que els canvis no són necessàriament dolents.

La relació continuada entre les famílies i els educadors té un paper molt important en aquest procés. Si els pares estan segurs i confien en l’escola i en els mestres, aquest sentiment de confiança i seguretat es transmet a l’infant i farà, de la seva incorporació, un procés més suau.

Per adaptar-se a l’escola, el nin necessita comprensió, dedicació... i, no ho oblidem, temps. El seu temps. Cada nen té unes necessitats molt variades i úniques. Cal oferir-li allò que necessita per adaptar-se a la classe, per sentir-se bé i per mostrar-se feliç.

 

És per això que la manera com cada nin reacciona davant del fet d’anar a l’escola també és diferent: conductes de rebuig com ara plors, alteracions del son o de l’alimentació i una relació dependent de la mestra són respostes normals en aquest període, respostes purament emocionals a un ‘conflicte’ que cada nen ha de resoldre per si mateix. El paper de la família i de l’escola no ha de ser evitar aquest conflicte, sinó ajudar a superar-lo. Hem d’entendre que aquestes reaccions són manifestacions normals i hem d’ajudar-lo, amb comprensió i naturalitat, a entendre aquests sentiments i no evitar-los.

 

Els pares i els educadors també passen per un període d’adaptació. Per part dels pares, el neguit que la separació produeix en els nens els neguiteja a ells de retruc i poden sorgir dubtes, interrogants sobre qui i com atendrà el seu fill o filla. És important que aquests sentiments de por, d’inseguretat i de culpabilitat –fàcilment perceptibles pels nens–, no siguin percebuts pels fills, perquè això dificulta el procés d’adaptació i els crea més incertesa.

 

Els educadors també s’han d’adaptar a la nova situació perquè, com ja hem comentat, cada nen és diferent: cal saber-ne els gustos i les preferències, les particularitats, conèixer com és i detectar si les seves necessitats són de caràcter més immediat, per poder satisfer-les o reconduir-les. D’aquesta manera, els mestres poden elaborar estratègies que facilitin un clima afectiu i adequat per adaptar-se fàcilment al nou espai de l’escola i al nou ambient amb adults i nens.

 

 

5 consells per adaptacions amb èxit

 

Confia.

Com ens sentim nosaltres en deixar els nostres fills? Tristesa, inseguretat, por, nerviosisme, desconfiança…Hi ha varies coses que ens ajudaran a sentir-nos millor.  Cal  confiar en que heu escollit la millor opció pels vostres fills i per vosaltres.  Confiar en els cuidadors i la seva capacitat per oferir un tracte amorós, càlid i amable per tots els infants. I amb qui més hem de confiar és en la capacitat d’adaptació i aprenentatge dels vostres fills.

Diu un proverbi africà que “per educar un nen cal una tribu sencera!”. Confiem en la capacitat de crear vincles i aprendre de qui els envolta: mestres, mares, pares, altres nens, familiars, cuidadors, educadors, etc. Heu trobat i escollit una tribu, confieu en el procés.

Connecta.

Com ho fem nosaltres per acomiadar-nos d’algú?: podem fer algun  ritual de comiat (besades, abraçades); pensem i planifiquem quan ens tornarem a veure; portem fotografies o tenim records per poder-lo tenir present quan ho necessitem; tenim algun pensament durant el dia que ens recorda quan ens tornarem a veure; enviem algun missatge o fem alguna trucada; i si la separació ha de ser molt llarga estem tan tristos que plorem o si creiem que és injust o massa dolorós ens podem posar de malhumor una estona.

Els vostres infants no tenen tants recursos disponibles, o almenys no saben que els tenen o no recorden que els poden fer servir, o directament els falten habilitats per construir els relats necessaris per utilitzar-los. Viuen el present activament, i en el present del moment hi ha la separació, tristesa, ràbia. Per acompanyar aquest present i la seva vivència ens cal fer- ho des de la connexió amb aquestes emocions que estan vivint. Valideu aquests sentiments, sense menysprear-los o intentar que no apareguin o de tallar-los ràpidament . En comptes d’utilitzar el “no ploris”, “no estiguis trist”, “has de ser valent”, “no passa res”… podem utilitzar frases com : “No t’agrada que me’n vagi”, “estàs trist perquè et deixo a l’escola i me’n vaig”, “voldries que em quedes aquí amb tu més estona”, “no vols quedar-te aquí”,…quan els nens es senten compresos se senten millor.

Acompanya.

Descobreix amb ells què i qui hi ha a l’aula. Dedica un temps a xafardejar conjuntament què poden fer i com ho poden fer. Feu acords sobre què estaran fent en la vostra absència i què us podran ensenyar quan torneu. Expliqueu que fareu vosaltres al lloc on aneu i que els podreu ensenyar o explicar quan torneu.

En la mesura que sigui possible afavoriu la seva autonomia i responsabilitat, no feu per ells el que poden fer sols. Animeu i recordeu amb preguntes quins són els passos per entrar a l’aula o espai. Canviar-se el calçat, penjar o deixar bosses i jaquetes,…sempre que ho puguin fer ells, encara que al principi necessitin el vostre ajut, els ajudarà a sentir-se més segurs i guanyar confiança i seguretat amb l’espai .

Sigueu exemple pels vostres fills. Saludeu, interaccioneu amb altres pares i nens, intercanvieu impressions. Tot això els ajudarà a percebre un ambient relaxat i segur, i els ensenyarà eines de com relacionar-se amb els altres.

Mentre acompanyeu recordeu respectar els altres infants. Cadascú té el seu procés. Hi haurà nens que van molt ràpid en adquirir seguretat i altres que els costarà molt més. No els compareu amb els altres; no els ajudarà a sentir-se segurs i amb capacitat.

Retroba i acomiada.

L’hora de la recollida és un moment per fer un retrobament afectuós i un comiat adequat del cuidador i de l’espai. A vegades caldrà donar temps als infants perquè tornin a connectar amb vosaltres i donar-los eines per acomiadar-se del cuidador i l’espai fins al dia següent. Els nens més petits podem trobar-los esgotats després d’un dia exigent pel que fa a les relacions socials. Tot barrejat exigirà que entenguem el seu món i oferim un espai per retrobar la calma, sense presses, validant tots els sentiments i expressant també els nostres. Alegreu-vos de que us passi això, el vostre fill us considera com unes persones amb qui té confiança per deixar-se anar perquè sap que l’estimeu i accepteu sense condicions.

Conversa.

Ajudeu a crear relats al vostre fill sobre com ha anat el dia. Ajudareu a desenvolupar el llenguatge, i crear mapes i rutines que l’ajudin a fer el dia i l’estada a l’escola més previsible i entenedora, guanyant confiança i seguretat. Convideu a conversar amb preguntes obertes i curioses, fent servir el QUÈ i el COM: “Què t’ha agradat més de l’escola?” “Què no t’ha agradat?” “Com t’has quedat aquest matí?” “Com t’has acomiadat del pare?” “Amb què has jugat quan he marxat?” “Què has dinat?” . Si són poc parladors podeu afegir opcions de resposta per fer-los-ho més fàcil, i respecteu, no cal atabalar fent preguntes constantment. Una altra eina per animar a explicar és que els expliqueu vosaltres com us ha anat el dia, responent les mateixes preguntes d’abans.

Animeu i valoreu aquelles coses que els han sortit bé i intenteu buscar propostes per millorar i intentar aplicar l’endemà. Cada pas aporta un aprenentatge, revisa quines coses pots millorar també en el teu acompanyament i valora el teu esforç. L’adaptació és un procés que pot durar dies o mesos. Cada família i cada infant té les seves peculiaritats, però per tots serà un aprenentatge.